Habemus problema

Fa pocs dies en el fòrum de l’aula de tutoria una companya del màster va manifestar:

“Estic molt desanimada. Vaig triar un màster virtual per poder treballar al meu aire, a les meves hores..... Resulta que les quatre assignatures que curso aquest trimestre, totes són en grup. No puc més! He de seguir el ritme dels altres i no el meu. En una o dos i a nivell puntual ho trobo positiu, però crec que és massa.”

Estic segura que molts de nosaltres també tindríem que dir la nostra i de ben segur tots podríem expressar la nostra insatisfacció i frustració després d’haver viscut alguna experiència negativa respecte al treball en equip i l’aprenentatge col•laboratiu . Sembla clar que malgrat que la teoria i els nombrosos treballs d’investigació ens presenten innumerables proves sobre les “excel•lències” de l’aprenentatge col•laboratiu i els seus efectes positius, no tothom està content amb ell. A partir d’aquí i en relació al tema que he escollit per a la meva investigació em sorgeixen algunes preguntes: Per què les experiències de treball col•laboratiu en línea no són sempre positives? Quins factors fan que aquest treball col•laboratiu fracassi?

Quasi no existeixen investigacions i treballs que expliquin per què els grups col•laboratius fracassen i com influeix aquesta experiència en els membres de l’equip.

Companys/es: habemus problema!!

Bé, més aviat crec que he trobat el problema de la meva investigació.